“Està decidit, avui combino les sabates vermelles amb el vestit morat.”- aquesta frase s’ha instal·lat en el meu cap des que m’he alçat aquest matí. La repeteixo mentre em rento les dents, esmorzo, em dutxo, em frego les lleganyes – no en aquest ordre precisament –. De camí a l’habitació, convençudíssima que avui vestiré la combinació guanyadora, em comença a venir al cap la frase més temuda per tots aquells que vivim instal·lats en els records "que hagués passat si...". Arribat aquest punt, e...

I moltes vegades em sento perduda, em poso nerviosa, les coses em superen, sento que no sóc jo que alguna cosa està canviant però no sé ben bé el què, tota la gent del meu voltant em sobra i m'agradaria aïllar-me en el meu món. Tots tenim dret a patir de tant en tant un dia gris, en el que res no ens surti bé i no ens sentim a gust amb nosaltres mateixos, però el millor d'estar tocant fons és que només pot passar una cosa: que pugis, que pugis i t'oblidis de tots els problemes, que tinguis gan...